Les meves lectures, els meus treballs acadèmics i algunes reflexions relacionades amb diferents branques de la lingüística o de la literatura. …O qualsevol altre tema que em desperti la curiositat.

Posts tagged “català

A paraules nècies… orelles sordes?

Inspirat per la resposta que l’Eduardo va fer a l’entrada d’en Duran i Lleida El català del cardenal Bertone:

Em posa una mica nerviós aquesta retòrica que consisteix a transformar un problema en un tòpic comparant-lo sempre amb altres problemes de molt més greus. Em refereixo a discursos del tipus “jo no hi tinc res en contra… però ara no és el moment: ara hem de parlar de l’atur / de la fam al món / de la inseguretat al carrer / de la crisi / …del Barça!”… Aquesta forma educada de dir (sense dir-ho!) que l’estat de salud de la llengua catalana importa… però tampoc no importa tant (!), em té bastant fart.

No em canso de dir que una llengua no és tan sols un instrument utilitari. Una llengua és el suport natural de la comunicació, és cert, però és molt més que això: és PATRIMONI. És el reflex d’una cultura diferenciada, d’una forma d’entendre i concebre la vida i la societat, és una impremta de la història… Una llengua és, literalment, una meravella de la naturalesa que, per la seva fragilitat, hauria d’estar protegida, de la mateixa forma que protegim les ruïnes de les vil·les antigues o les espècies en extinció. La diferència entre les ruïnes, les espècies i les llengües és que mentre les dues primeres es poden preservar en els museus, les llengües no. Quan no tenen parlants, moren, així de senzill, així d’absurd. Sort en tenim que la màquina de l’Estat-nació espanyol al llarg dels segles ha estat força incompetent perquè, si no, al català li hauria passat el mateix que a l’occità a França… Però, tot i així, déu n’hi do: el gallec s’ha convertit en una anècdota exòtica i rural, l’euskara està moribund, l’asturià no existeix, el català a València ha desaparegut en moltíssims indrets d’on era natural i avui dia està condemnat socialment… I el català a Catalunya també està molt lluny de funcionar com una llengua normal, en tots els seus registres (preguntem-nos, per exemple, per què els insults i els renecs en català fan riure…) i en tots els contextos (potser sí que hi ha reductes de catalanisme a algunes universitats, però el dia que comences a treballar en una multinacional en plena Barcelona, que no se t’acudeixi d’intervenir en català en una reunió!…).

Em fa gràcia, doncs, que després es parli d’odi al castellà o a Espanya per part dels catalans… Tan simples són els catalans? Tan emocionalment primaris? Tan difícil és posar-se a la seva pell??…

Anuncis

«Examen de catalán para estudiar Medicina»

Trobo absolutament indignant la forma gratuïta i manipuladora en què se segueix fent servir la realitat lingüística d’aquest país per a escalfar els ànims o simplement fer negoci. Aquesta vegada ho ha fet El País amb el titular «Examen de catalán para estudiar Medicina», que es pot llegir a l’edició d’avui. El curiós és que la forma d’explicar la notícia no és gens esbiaixada, però el mateix no es pot dir del titular. De què diríeu que tractarà aquesta notícia?… Entenc que un bon titular és decisiu. És com un interruptor que en un cop d’ull pot fer que l’interès del lector potencial s’encengui i la notícia es llegeixi (i els diaris es venguin), però un periodista ha de ser per sobre de tot un professional de la veritat, de la informació rigorosa, i no és honest anar inventant notícies on no n’hi ha només per uns cèntims o per gaudir dels seus cinc minuts de fama.

Bé, la notícia ja us la podeu llegir vosaltres mateixos però us en faré cinc cèntims. Resulta que la Universitat de Lleida té una nota de pas a la carrera de Medicina unes dècimes més baixa que la resta d’universitats de l’Estat Espanyol i fins i tot que les d’altres països. El cas més paradigmàtic és Portugal. Resultat: només el 15% dels estudiants d’aquesta universitat ve de Catalunya. L’11% dels estudiants ve de València, el 4% ve d’Aragó i els restants 70% venen d’Espanya i Portugal. A la Universitat de Reus passa el mateix: dels 133 estudiants del primer curs de Medicina, 83 provenen de la Comunitat Valenciana. Les dades són impactants!

Amb això tornem al titular. És completament fal·laciós! No es tracta d’imposar una prova de català als candidats a Medicina perquè sí! La mesura, en cas que tiri endavant, té l’únic objectiu de facilitar l’accés a la carrera de Medicina a aquells alumnes que, essent del territori i malgrat tenir una bona nota d’accés, veuen les seves expectatives frustrades a causa de l’allau de gent provinent d’altres territoris. A més, també es tractaria de fer una prova de castellà (si més no als candidats de fora del territori espanyol, que són majoritàriament portuguesos) i acreditar un nivell raonable de català i castellà té tot el sentit del món si el que es pretén és estudiar en una universitat catalana on aquests dos idiomes són emprats a la docència. Jo mateix sóc portuguès i estudio a la UB. Si no parlés català i castellà, ja em direu com m’ho faria per seguir les classes?!…

En fi, la notícia no fa demagògia ni juga amb l’ambigüitat, però déu n’hi do el titular! Jo sóc de la opinió que el món periodístic està vivint un moment de desprestigi gradual i, lamentablement, merescut. Suposo que en aquesta era de els tecnologies i de la informació, l’espai que anteriorment era territori exclusiu dels periodistes ha estat envaït per tota mena de mitjans que els anul·len, i una forma de sortir del pas, fer uns diners i cridar l’atenció és dedicar-se a la demagògia, als successos i a les frivolitats… Però jo crec que, fent-ho, estan cavant la seva sepultura.