Comentari a una o dues galetes (o el “bolo de bolacha” portuguès)
M’ha fet gràcia descobrir que en un blog de culinària també hi ha lloc per a discussions lingüístiques! Sabia que els fogons es transformaven sovint en llocs de reflexió i diàleg o de filosofia (vegi’s, per exemple, Herba moura, de Teresa Moure, premi Xerais de novel·la 2005), però no pas de lingüística! És ben cert que les arts i els sabers estan tots connectats…
Em refereixo al post “?Una o dues galetes” d’en Martí, un jove estudiant de les arts culinàries que manté un blog anomenat Apunts de cuina, pel qual ja ha guanyat algun premi. En Martí no deixa de sorprendre’m amb els seus experiments que sempre il·lustra amb unes fotos deliciosíssimes, si em permeteu la sinestèsia, però ara m’ha sorprès de valent amb aquesta entrada de caire gairebé filològic! La qüestió (que, si no ho he entès malament, li va ser plantejada per la Ivette) és si una galeta Príncipe és, en realitat, una galeta única, o si, en canvi, es tracta de dues galetes unides per una crema de cacau (“poc cremosa i exageradament dolça”, segons en Martí). A mi, primer, aquesta qüestió m’ha fet gràcia, però després m’ha fet pensar, i com que estic de vacances (forçades!), tinc temps per pensar moltes coses. 🙂
Galeta "Príncipe". Foto extreta del blog "Apunts de cuina", d'en Martí.
Bé, vet aquí el meu raonament. Segons la Semàntica, que és l’apartat de la lingüística que estudia els significats (no pas des del punt de vista etimològic sinó cognitiu), en el procés d’aprehendre el món i entendre’l, els éssers humans construïm unes imatges mentals molt bàsiques que es diuen “prototipus” i venen a ser alguna cosa així com els nuclis de cadascun dels nostres conceptes ontològics. S’explica millor amb un exemple: la major part de nosaltres, si ens demanessin que diguéssim el nom de la primera eina que se’ns acudís, diríem “martell”. Si en lloc d’una eina ens demanessin per un color, segurament invocaríem un color bàsic. I si la pregunta fos per un mitjà de transport, de ben segur que guanyaria el “cotxe”. I per què no el patinet, o la bicicleta, o la moto de neu? També són mitjans de transport. I pel que fa el color, per què no el fúcsia, el taronja o lila? I per què no diem “muntacàrregues”, “serra” o “pala” com a eina? És més, el muntacàrregues què seria, més aviat: un mitjà de transport o una eina??… Aquests exemples pretenen il·lustrar la complexitat de les categoritzacions. El que fem és associar una imatge específica a un concepte (a “eina”, per exemple, gairebé tots li associem l’objecte “martell”) i aquesta passa a funcionar com a prototipus. El concepte és com un núvol en què la imatge més central (el nucli) és el prototipus, allò que immediatament se’ns acudeix quan hi pensem, però al voltant del prototipus n’hi ha d’altres imatges: la serra, la pala… i, molt més lluny del centre, probablement el muntacàrregues.
Què passa amb la galeta? Que, probablement, el prototipus de galeta que gairebé tots compartim és la imatge de la galeta Maria. Sí o no? La galeta Maria és la típica, la de tota la vida, aquella que encarna de forma més bàsica i neutral la nostra idea de “galeta”! Per això ens és tan fàcil d’entendre i acceptar la proposta d’en Martí de considerar la galeta Príncipe com a dues galetes unides per una crema (no gaire cremosa, té tota la raó!). En realitat, però, si comencem a desmembrar la galeta Príncipe en les seves parts, el concepte mateix de “galeta Príncipe” perd tot el sentit. El format d’aquesta galeta no és el que considerem al centre del núvol conceptual, de forma que no és cap prototipus, però jo diria que no deixa de ser un tipus específic de galeta, independentment de les seves parts, de la mateixa manera que una llimonada no és suc de llimona + aigua + sucre, sinó que és una entitat única: un refresc que hem batejat de “llimonada”.
Ara bé, la gràcia del seu exemple és que la galeta Príncipe està formada, en realitat, per altres galetes! Això és molt curiós: és com si diguéssim “1+1=1”, ja que la natura dels seus constituints és la mateixa que la que resulta de la suma de les seves parts! Tanmateix, jo posaria la ma al foc que a la ment del parlant, quan diu que ha menjat, posem per cas, 4 galetes Príncipe, mai no se li acudeix que no n’ha menjades 4 sinó 8, i que aquestes estaven unides per la crema de cacau! Això vol dir que a la ment del parlant hi ha lloc per un concepte de galeta més elaborat: aquella que està formada, precisament, per dues galetes unides per una crema de cacau.
De tant parlar de galetes –i com a portuguès que, malgrat tot, encara sóc–, seria inevitable acabar aquest post parlant del famós (almenys a Portugal!) “bolo de bolacha” (és a dir, ‘pastís de galeta’). Es tracta d’un dels pastissos més apreciats a Portugal i, casualment, un dels més senzills de preparar. No li vull fer la competència a en Martí –no la hi podria fer ni que volgués!–, però a continuació passaré a explicar com preparar-lo. Espero que algú s’hi animi!
Recepta del “bolo de bolacha”
Tall del "bolo de bolacha" ('pastís de galeta'). Foto extreta del blog "Ideias & sabores"
Nota: a internet podreu trobar moltes variants possibles d’aquesta recepta, així com presentacions molt diversificades.
Ingredients:
– 2 paquets de galetes Maria
– 4 rovells d’ou
– 125 g. de mantega
– 250 g. de sucre
– 1 tassa amb cafè molt fort
– coco ratllat
– galeta Maria ratllada
Instruccions:
1. Batre els rovells d’ou, el sucre i la mantega fins a aconseguir una crema fina.
2. Preparar un cafè fort. Quan el cafè no estigui gaire calent, mullar-hi les galetes, una per una, però no massa estona, si no s’estoven i es trenquen. Reservar-les fins que es refredin.
3. Disposar unes quantes galetes en un plat de manera que aquestes formin un cercle (la forma d’una flor, per dir-ho d’alguna manera) i untar-les amb la crema.
4. Repetir el procés fins a esgotar totes les galetes: és a dir, mullar-les en el cafè, disposar-les a sobre de les que ja eren al plat i untar-les amb la crema.
5. Finalment, untar el pastís per fora i espolsar-hi el coco i la galeta ratllats.
6. Deixem que refredi una estona a la nevera i ja està! Bon profit! 🙂
David Pinheiro
El color de les sabates 
Últims comentaris