Les meves lectures, els meus treballs acadèmics i algunes reflexions relacionades amb diferents branques de la lingüística o de la literatura. …O qualsevol altre tema que em desperti la curiositat.

Santa Restituta


Tinc una aplicació de Google que cada dia m’informa dels sants que se celebren aquell dia i que ja m’ha fet quedar bé en més d’una ocasió. Resulta que fins i tot la Selene, una excompanya de feina, té sant, i això que ella no ho sabia. És el 2 d’abril.

Avui, Google m’informa que el 17 de maig és el sant de tots aquells que hagin estat batejats amb els noms d’Adrion, Heradio, Pascal, Pascual i Restituta. Restituta??? Ai, pobra nena… Gràcies a aquesta aplicació ja m’havia adonat que hi ha noms que sonen molt, però molt malament, com a mínim a les nostres orelles actuals, però com aquest –i amb perdó a totes les Restitutes–, cap!

Intueixo que “Restituta” deu tenir alguna relació amb “restituir”, un verb ple de connotacions positives, però com que s’assembla tant a… “prostituta”… (ho sento però és que s’hi assembla, sí o no??), decideixo esbrinar-ne l’etimologia.

Buscant l’entrada “prostituta” al diccionari ja he ficat la pota i m’és d’una feminista radical m’hauria titllat de masclista… I és que, com tots els noms amb marca de gènere, el que surt al diccionari és el masculí, per la qual cosa si busco “prostituta” no trobaré res. Això del masculí com a referència és un dels tòpics que es fan servir per les feministes radicals i altres col·lectius, com els “progres” i els anarquistes, quan es volen fer veure com a víctimes d’una societat masclista. És un tòpic fruit d’un malentès que ara m’ocuparia un temps preciós a explicar però que està relacionat amb una convenció lexicogràfica, i aquesta, per la seva banda, està basada en la premissa que el gènere masculí (gènere morfològic, no pas genital, no pas sexe) és el que els lingüistes anomenen [- marcat], és a dir, “menys marcat”, en tant que és el més bàsic. El femení vindria a ser, a la majoria dels casos, la forma masculina amb l’afegitó de la marca de femení (la -a), amb la qual cosa el femení és l’element [+ marcat], és a dir, “més marcat”.

En fi, no m’hi entretindré més. Hauré de buscar l’entrada “prostitut” i ara sí, el diccionari em torna la definició que tots coneixem. Em diu, a més a més, que prové de l’adjectiu llatí amb el mateix significat PROSTITUTUS, -A, -UM.

Agafo el diccionari de Llatí-Català i veig que PROSTITUTUS, que vol dir això mateix, em reencamina a PROSTITUO, que és la primera persona singular del Present de l’Indicatiu del verb “prostituir”, i, aquest, m’aconsella que miri el prefix PRO-, per una banda, i el verb STATUO, per altra. Evidentment “prostituir” està format per la idea de “pro-“, és a dir, la idea d’anar endavant o ser al davant, i la idea de STATUERE, estar dret, exposat. D’aquí ve el mot “estàtua”, per exemple…

Una pàgina web xilena m’ajuda a desentrellar definitivament l’origen de la paraula “prostituta” i del seu significat. Segons l’autor, “prostituta” ve de la idea d’estar com que exposada, potser dempeus, a la vista, d’una forma destacada. I diu encara que sobre la idea de STATUERE, l’historiador grec Heròdot hauria narrat el següent (ho transcric literalment):

“Los babilonios tienen una ley muy vergonzosa: toda mujer nacida en la patria, está obligada na vez en su vida a ir al templo de Venus para entregarse en él a un extranjero. Muchas de ellas, orgullosas por sus riquezas, se desdeñan por confundirse con las otras, y se hacen llevar al templo en lujosos carruajes cubiertos. Allí permanecen sentadas, teniendo a su espalda un gran número de esclavos que las han acompañado. Pero la mayor parte de los demás consurrentes se sientan en tierra, en un sitio dependiente del templo de Venus, con una corona de flores en la cabeza. Unas llegan, otras se retiran, viéndose por todas partes sitios circunscritos por cuerdas extendidas. Los extranjeros se pasean por calles intermedias y eligen a su antojo una de aquellas mujeres. Cuando una de las presentes a tomado asiento en el lugar sagrado, no puede volver a casa sin que algún extranjero le haya arrojado dinero en el regazo, y sin que haya tenido comercio con ella fuera del sagrado recinto. Al arrojarle el dinero el extranjero le dice: “Invoco a la Diosa Milita”.

Em dono per satisfet pel que fa a “prostituta”. Pel que fa l’etimologia de “Restituta”, el diccionari no m’ha ajudat gaire… El verb RESTITUO significa ‘reconstruir, restablir, guarir, restaurar, restituir, reparar’… El camp semàntic és bastant clar, però no m’acaba d’indicar el significat exacte d’aquest nom… Faig una cerca al Google i em trobo amb una possible resposta:

Restituta, aquella que viu una segona joventut.

Ara sí que em dono per satisfet. Em faltaria només investigar una mica la història d’aquesta santa… però ho deixaré per a un altre moment.

FELICITATS A TOTES LES RESTITUTES!!

6 responses

  1. joeyllagrima

    M’agradat molt la teva disertaciò, si mai em demanen consell per un nom de nena, no proposaré restituta, de fet a mi m’agrada Peronel.la, que fa molt de reina.

    17 Mai 2011 a les 21:28

    • Gràcies, Joeyllagrima!
      He pensat que podria començar a compilar els noms estranys que aquesta aplicació em presenta cada dia. Acabaria fent una llista ben curiosa…🙂
      Per cert, el sant de la Peronel·la és el 31 de maig, el nom vol dir “pedreta” i la santa va ser la verge i màrtir Petronila de Roma.🙂

      17 Mai 2011 a les 22:38

  2. quina investigació més exhaustiva! interessant l’origen de “prostituta”

    15 Juny 2011 a les 21:08

    • Bé, exhaustiva, exhaustiva, no sé si serà l’adjectiu més just, però moltes gràcies, tanmateix!🙂
      Aprofito per dir-te que m’encanta el teu blog! M’encanta la capacitat que evidentment tens de mirar dins les paraules i insuflar-les de vida, d’interès i d’encant. Et seguiré visitant!🙂

      16 Juny 2011 a les 13:57

  3. arminda

    Olá filho, boa tarde!
    Como estou no teu post de literatura Catalã, quero aproveitar para te informar que acabei de receber o teu lindo presente que tu tanto aprecias e recomendas, que é o livro da “Grande” MÈRCE RODOREDA intitulado “A Praça do Diamante”!
    Estou ansiosa para o começar a ler!
    Infelizmente ainda não conheço esta obra literária, mas já sei que foi uma escritora magnífica a quem foi atribuído, entre muita outra distinções, o Prémio de Honra das letras Catalãs e o Prémio da Cidade de Barcelona!
    Obrigada, filho, por me teres conseguido (uma vez que é tão difícil) encontrar este livro escrito em português.
    Acredito no teu bom gosto literário e, portanto, sei que será um grande prazer para mim poder usufruir deste teu interessante e surpreendente presente!!!
    Beijinho grande!

    21 Juliol 2011 a les 18:41

    • Olá mãe,
      Espero que sim, que o livro te pareça interessante e que aprecies o estilo narrativo da M. Rodoreda, que eu, pessoalmente, adoro. Acho que é um daqueles livros que te acompanham para toda a vida e, à parte disso, é um clássico da literatura catalã, tal como tu já sabes graças às tuas investigações.🙂
      Beijos e boa leitura!!

      21 Juliol 2011 a les 22:23

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s