Les meves lectures, els meus treballs acadèmics i algunes reflexions relacionades amb diferents branques de la lingüística o de la literatura. …O qualsevol altre tema que em desperti la curiositat.

Comentari de text: Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa


Lúcio: […] Açò pasa ab veritat així com ho dich, y de aquí ve lo scàndol que yo prench en veure per a vuy tan absolutament se abrasa la llengua castellana, fins a dins de Barcelona, per los principals senyors y altres cavallers de Catalunya, recordantme que en altre temps no donaven lloch ad aquest abús los magnànims reys de Aragó. Y no dich que la castellana no sia gentil llengua y per tal tinguda, y també confesse que és necessari saberla les personas principals, perquè és l’espanyola que en tota Europa se coneix, però condemne y reprove lo ordinàriament parlarla entre nosaltres, perquè d’assò se pot seguir que a poch a poch se lleve de rael la de la pàtria i així pareixeria ser per los castellans conquistada.

D. Pedro: No estich mal ab lo que diu, que sert ya comensa a passar de la ralla aquest abús, tant y més que assí, allà en València entre nosaltres. […]

Fragment de Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig.

(1557, edició d’Eulàlia Duran [1981], p. 134)

 

Comentari de text

El fragment que em proposo de comentar s’emmarca en un període indefugible de la història dels Països Catalans pel que fa les repercussions socials, polítiques i, d’una forma especial, lingüístiques que n’esdevindrien.

Ens trobem al s. xvi. Carles I, emperador d’Àustria i rei de Castella, havia heretat dels Reis Catòlics la sobirania de la Corona d’Aragó i s’assumia com a cap d’un imperi immens que, entre d’altres coses, annexava els Països Catalans a Castella. La relació que unia aquestes dues entitats nacionals es basava en un pacte entre iguals, però la influència imperial de la monarquia hispànica ben aviat es va fer notar en el si de les institucions catalanes i aquest fet va donar origen a conflictes polítics i socials. A nivell sociolingüístic s’inicia un procés molt gradual de substitució del català pel castellà en territoris on el català era la llengua autòctona. Aquest procés es du a terme, en primera instància, als estaments socials més elevats i té com a màxim exponent el País Valencià, fruit, entre d’altres factors, de la Guerra de les Germanies.

Pel que fa el present fragment, cal dir que està extret de Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) i que és d’autoria de Cristòfol Despuig. Es tracta d’una obra de característiques renaixentistes que s’entreveuen, a títol d’exemple, per la forma adoptada: els diàlegs. Està formada per una dedicatòria inicial a la qual se segueixen sis col·loquis entre tres personatges que debaten moltes de les qüestions que agitaven la societat catalana de l’època. Ens interessa sobretot les reflexions fetes al voltant de la situació politicolingüística, de les quals aquest fragment n’és un exemple.

Lúcio és un cavaller culte, natural de Tortosa, que sembla albirar el procés de glotofàgia que amenaça el català. El seu interlocutor, Don Pedro, és un diplomàtic valencià que també es mostra preocupat per la situació de la seva llengua, alhora que remarca l’especial intensitat de l’acció castellanitzadora a València. Del discurs d’aquests dos personatges es pot inferir alguna informació respecte les idees lingüístiques de l’època. Així, doncs, s’intueix que el castellà ha penetrat molt ràpidament i implacable pertot el territori de parla catalana, la qual cosa no deixa de sorprendre i fins i tot xocar aquests dos cavallers, que recorden com durant el regnat dels reis d’Aragó aquest “abús” [sic] seria impensable. Així mateix és interessant l’observació “[…] fins a dins de Barcelona […]”, que denota com un territori tan intrínsecament catalanoparlant comença ja a donar mostres d’un desequilibri lingüístic. S’entén, també, que el procés de substitució lingüística es feia notar sobretot en els estaments socials més alts, als quals s’al·ludeix amb l’expressió “[…] los principals senyors y altres cavallers de Catalunya […]”. Tanmateix, la part d’aquest discurs que, personalment, em sembla més significativa és la breu apologia a la llengua castellana amb què es contraresten les crítiques a la nova situació lingüística. L’autor és un home del seu temps, culte i il·lustrat i, com a tal, és conscient de les conseqüències que li poden advenir arran de determinades observacions en un context antagònic a la defensa d’ideals catalanistes, si se’m permet l’anacronisme d’aquest concepte. Li cal, per tant, justificar la seva postura tot lloant les virtuts de la llengua castellana. Per altra banda, aquesta apologia fa palesa la importància i la representativitat que en aquella època ja tenia el castellà arreu d’Europa, la qual cosa la feia necessària entre “[…] les personas principals […]”.

Si allò exposat anteriorment s’infereix de la intervenció de Lúcio, la resposta de Don Pedro, que s’hi segueix, ho confirma i reitera, tot afegint que la situació és encara més preocupant a València, la qual cosa s’entén considerant l’escenari resultant de la Guerra de les Germanies.

Aquesta obra, més enllà del que es fa palès en aquest fragment, és sens dubte un testimoni important de la situació que es va originar en el context de la unió dinàstica. Si ens centrem estrictament en el marc sociolingüístic, el personatge de Lúcio se’ns presenta com a visionari i, sens dubte, força lúcid, si se’m permet el joc etimològic. Tant és així que moltes de les reivindicacions i crítiques que fa són vigents a l’actualitat i, de forma molt destacada, al País Valencià, on les classes dominants presenten encara un vincle indissociable amb la Corona espanyola i la llengua castellana.

 

David Pinheiro

Barcelona, 08 de març de 2011

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s