Les meves lectures, els meus treballs acadèmics i algunes reflexions relacionades amb diferents branques de la lingüística o de la literatura. …O qualsevol altre tema que em desperti la curiositat.

Pan y toros


Pregunta de la Montse, la blogaire de “La cosa més dolça“, respecte d’un reportatge que van fer el dissabte passat a TVE al programa “La Noche Temática“: “Com és que mai ens assabentem d’aquests programes i ens hem d’empassar tota mena de porqueria?”

Jo em faig la mateixa pregunta quan m’adono que sovint, a les 8h o a les 9h del matí, fan uns reportatges i uns concerts magnífics i que passen completament inadvertits. Aquesta pregunta m’ha fet recordar immediatament una entrevista que en Joan Vives, locutor-redactor de Catalunya Música, va fer el diumenge passat a en José Luis de Delás, un compositor barceloní que resideix a Alemanya fa més de 50 anys. No n’havia sentit mai a parlar però m’he quedat amb moltes ganes de saber-ne més, d’aquest home. Tot i fer música contemporània, és el que jo definiria com un compositor a la moda antiga en tant que és tot un senyor: un intel·lectual amb una cultura extraordinària i una rara capacitat per compartir aquelles impressions que nosaltres, simples mortals, de tant en tant intuïm però que ens sobrepassen, que no sabem manegar ni verbalitzar.

Bé, aquest senyor va explicar que a mitjans dels anys 80 o 90 els grans rulers of the world, és a dir, els caps d’Estat més importants i els directius de les grans empreses tecnològiques (els del Silicon Valley, a Califòrnia, per exemple) es van reunir per a discutir “l’esdevenidor” del món, per dir-ho d’alguna manera. Van arribar a la conclusió, per exemple, que en el futur només el 20% de les persones tindrien feina i la pregunta era què fer-ne dels restants 80%. La resposta: entretenir-los. S’ha de distreure la gent perquè no pensin tant a la seva vida i en els seus problemes. Aquesta va ser la funció del cinema durant les guerres mundials i torna a ser, a l’època actual, una de les raons de fons de tota la “bazòfia” televisiva que ens claven al cervell. Però no només d’això, sinó de tot el que envolta el concepte de “societat del benestar”. En realitat, tal com diu en José Luis de Delás, en lloc de “societat del benestar” se li hauria de dir “societat de l’entreteniment” [i de la frivolitat, afegiria jo].

Segons ell, aquesta reunió no va ser secreta ni molt menys. Suposo, doncs, que si busquéssim bé a internet seria possible de trobar-ne alguna referència, tot i que tractant-se del anys 80, potser tampoc serà tan senzill. Però en diaris de l’època segurament en trobaríem alguna cosa. Ara per ara, d’aquesta reunió i, en concret, d’aquest dictamen dels rulers of the world, només en tinc la paraula d’aquest senyor, però em basta.

T’aconsello vivament, Montse, i a tothom, que escolti aquesta entrevista en aquest enllaç. Triga una hora, més o menys, i tota ella és molt interessant, però si voleu arribar directament al punt en què es fa referència al tema de l’entreteniment, podeu avançar cap el minut 43, si fa no fa.

8 responses

  1. Hola David,

    Quan de temps sense tenir novetats teves!
    Escoltaré l’entrevista quan tingui una estona (llarga) de tranquil·litat, moltes gràcies.
    Jo crec que des de fa uns anys s’ha instal·lat una política clara d’encefalograma pla. Ens tenen abduïts amb xorrades vàries, per dedicar-se a barallar-se entre ells i a arrambar amb tot el que poden.
    Però tot això ja és molt vell: Juvenal, a la Sàtira X ja diu allò del “panem et circenses”.

    17 Desembre 2009 a les 10:27

  2. Ave, Montse!

    Sí, últimament estic calladet però així mateix volto per aquí. Miro què passa pel món i llegeixo què n’opina la gent. Estic una mica dispers, la veritat… Hauria de fer un esforç per centrar-me. Tant de bo algú inventés una màquina del temps!…🙂

    Així que l’expressió llatina és de Juvenal? No n’he llegit mai res, que jo sàpiga, però aquesta expressió m’encanta i, a més, s’ha provat absolutament vigent! Vivim en l’immediatisme, ens enlluerna la purpurina i els discursos buits es repeteixen i multipliquen. No sé molt bé què esperar-ne, d’aquesta època que estem començant a viure, però hauria d’haver-hi alguna altra cosa a què aspirar, a part d’una llarga esperança de vida estúpida… Potser, si l’alternativa és l’ermitatge, no estaria tan malament…

    19 Desembre 2009 a les 05:15

  3. Hola,

    Et passo dos adreces sobre l’expressió en qüestió, ja veruàs com els temps no canvien tant com diuen.
    I anima’t (post nubila clarior, també en llatí).
    Les adreces són:

    http://es.wikipedia.org/wiki/Panem_et_circenses
    (de la Wikipedia)

    http://www.asinorum.com/la-frase-panem-et-circenses/804/

    19 Desembre 2009 a les 16:57

  4. Aquetsa reunió que cites es celebra de forma anual, s’anomena “El Club Bidenberg” i no es pqs gaire secreta!! Jo en vaig escriure un post amb la llista de participants habituals, encapçalats per la reina Sofia:
    http://glamboy69.wordpress.com/2009/09/23/el-grup-bilderberg-el-govern-mundial-a-la-ombra/

    19 Desembre 2009 a les 18:05

  5. No estic segur que sigui això… Segons en Delás (si no m’equivoco i ho recordo bé), aquesta reunió en concret hauria estat convocada per en Gorbachov entre els anys 80-90 a Silicon Valley, California. Tal com en parla, em fa l’efecte que s’haurà tractat d’un esdeveniment puntual, però vaja, no ho sé. M’agradaria saber-ne més detalls.

    19 Desembre 2009 a les 18:14

  6. Hola David,

    Ja he llegit els teus comentaris, molts gràcies. L’aniversari del Daniel és el 28, però per les dates mai ho pot celebrar amb els amics de l’escola, perquè sempre son fora, amb la família, i per això ho avancem.

    Pel que fa al “club Bildelberg”, dos enllaços més (el segon és un video de l’estil de la Teresa Forcades):

    http://es.wikipedia.org/wiki/Grupo_Bilderberg

    Bones festes!

    21 Desembre 2009 a les 10:44

    • Hola Montse,

      Gràcies pels enllaços. Encara no havia vist el vídeo que m’has indicat… fins ara. És fantàstic! Ai, no sé tu, però a mi aquest tipus de cosa em provoca una ràbia per dins…

      23 gener 2010 a les 14:31

  7. RS

    David,

    Si aquesta reunió hagués tingut lloc de debò les conclusions serien dues, primer s’haurien equivocat de ple en les previsions pel que fa a la gent que no treballa i sobretot si l’estudi es referia als Estats Units, i segon crec que suposant que haguessin encertat en això s’haurien equivocat en la conseqüència, una societat d’un 80% d’inactius o bé és una societat de nens, jubilitats i malalts crònics impossible de sustentar o una societat amb unes taxes d’atur tan elevades que es troba en plena revolta social.

    Sobre la “bazòfia” de la que parles hi estic d’acord, però com sempre, crec que això és només culpa nostra, si quan ens donen aquesta brossa no la mirem, ni en parlem, ni la comentem, s’acaba la brossa, el problema és que a una gran part de la nostra societat li encanta aquesta brossa, potser perquè a diferència del que esperaven els “rulers of the world” treballen massa, s’han d’aixecar massa d’hora i quan arriben a casa simplement volen desconnectar.

    PD: Ja era hora que tornessis a escriure!!!

    1 gener 2010 a les 13:04

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s