Les meves lectures, els meus treballs acadèmics i algunes reflexions relacionades amb diferents branques de la lingüística o de la literatura. …O qualsevol altre tema que em desperti la curiositat.

Grip nova: Una reflexió i una proposta


M’allunyo, potser, una mica de les meves digressions habituals, però voldria aprofitar per fer ressò de l’opinió de la Teresa Forcades sobre la grip A, que coneixereu si mireu el vídeo que he penjat més avall.

Actualment, la Teresa Forcades i Vila és una monja benedictina en el Monestir de Sant Benet (Montserrat) però abans havia exercit com a metgessa durant diversos anys. És doctora en medicina (salut pública, Universitat de Barcelona), especialista en medicina interna (State University of New York, EUA) i llicenciada en teologia.

Aquest vídeo té una durada aproximada d’una hora i consisteix en una entrevista que se li va fer el dia 23 de setembre d’enguany al Monestir de Sant Benet (us recomano vivament que el mireu ja sigui des del Youtube, començant pel vídeo que trobareu al final d’aquest post, o, millor, directament des del canal de l’Alish –l’autora del vídeo–, on el trobareu sencer i amb millor qualitat d’imatge). A través d’un llenguatge extraordinàriament clar, organitzat, lúcid i rigorós, Sor Teresa ens comenta i explica moltes de les irregularitats que envolten la investigació sobre la grip A. Potser ja n’haureu sentit a parlar, tant de Forcades com de la seva investigació, ja que el diari Avui també en va fer esment el passat dia 5 d’octubre i fins i tot es refereix a la Teresa Forcades com “la monja de la moda”. Malgrat la frivolitat de l’epítet, aquesta entrevista em sembla una aportació valuosíssima per aclarir tot el que s’ha dit i s’està dient sobre la pandèmia, i cuido que exigeix una resposta franca per part de les autoritats competents.

Aquest vídeo, a més a més, neix arrel d’un document que Forcades va acabar de redactar el dia 16 de setembre d’enguany anomenat “Una reflexió i una proposta en relació a la grip nova” i que vindria a ser, d’alguna manera, el resum del que s’explica en aquesta entrevista. Si entreu al seu blog, us el podeu descarregar tant en català com en castellà. Hi ha, però, un altre document d’autoria de Forcades que es relaciona directament amb el tema en qüestió i em sembla pertinent de fer-ne esment: “Els crims de les grans companyies farmacèutiques”, el número 141 (juliol de 2006) dels quaderns CJ – Cristianisme i Justícia. Podeu descarregar-vos aquest quadern en català i en castellà.

8 responses

  1. RS

    Acabo de descobrir aquest blog i m’he quedat realment impressionat, per les temàtiques, el coneixement, la precisió, la capacitat didàctica i l’ús magistral de la llengua. I després descobreixo que ets portuguès!

    Felicitats, et seguiré llegint!

    18 Octubre 2009 a les 11:59

  2. Hola RS.
    Caram! Saps realment com fer que algú se senti orgullós de si mateix!🙂 Moltíssimes gràcies!
    Jo tampoc no coneixia el teu blog –tot i que ja t’havia vist voltant pel blog de l’Higini–, però acabo de fer-hi un cop d’ull ràpid i em sembla que ja tinc lectura per per una bona estona!
    Fins la propera clicada de ratolí!😉

    18 Octubre 2009 a les 12:20

  3. Hola,

    Sobre els escorpins: el pare de la Sara n’és un i, home, mala persona no el veig. Més aviat un tros de pa, com diu l’Higini, però amb les seves cosetes, que ningú no és perfecte.
    Gràcies als dos pels vostres comenbtaris.

    19 Octubre 2009 a les 10:22

  4. Higini

    De res😉

    19 Octubre 2009 a les 19:21

  5. Jo també acabo de descorir el blog i m’ha encantat!
    Ja coneixia el video! Sens dubte cal una regulació ètica científica internacional sobre la farmaceutica, independent del poder econòmic!

    1 Novembre 2009 a les 15:12

  6. Hola Arqueòleg!
    Gràcies per la teva visita! Em va bé tenir un historiador-arqueòleg a mà per avisar-me si fico la pota!🙂
    També seguirem xerrant a través del blog de l’Higini.
    Fins aviat!

    1 Novembre 2009 a les 23:22

  7. Un cop més, gràcies pels teus comentaris.
    Segur que amb això de la fructosa (com en altres productes) hi ha discussió. El que està comprovat és que els hidrats simples provoquen una pujada ràpida i exagerada dels nivells de glucèmia. I em queixo perquè em sembla que tal i com es presenta el xarop, pot portar a confusió
    De totes maneres, això dels medicaments per als nens és tot un món (i ho podem lligar amb el tema de l’entrada). Abans de la diabetis, no n’estava cas, però resulta que els medicaments infantils estan carregadíssims de sucre, però tenen una versió “light”. per exemple, hi ha un xarop antipirètic que es diu Dalsy (si tens algun conegut amb nens petits segur que el coneix) que és bàsicament ibuprofè amb sucre; doncs bé, hi ha almenys dos xarops iguals (Junifen i Paidofebril) amb la mateixa composició però sense sucre; però resulta que els metges no te’ls recepten sinó els ho demanes específicament; ni tan sols te’ls administren als hospitals. I em pregunto: si ens queixem tant de la bolleria industrial, del menjar ràpid, de les llaminadures,… per què hem de donar una cullerada de xarop que sembla una piruleta? Perquè així els agradarà i s’acostumaran a prendre medicaments? Fins i tot conec el cas d’un nen que no pot dormir sense una dosi de xarop.

    2 Novembre 2009 a les 20:58

  8. Higini

    En Cuní li ha fet una entrevista als Matins de TV3. Deixo el codi del video, no sé si es veurà:

    http://www.tv3.cat/videos/1645459

    25 Novembre 2009 a les 22:56

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s