Les meves lectures, els meus treballs acadèmics i algunes reflexions relacionades amb diferents branques de la lingüística o de la literatura. …O qualsevol altre tema que em desperti la curiositat.

Somiatruites


[Obrim parèntesis…]

Hi havia una vegada un noi d’uns trenta anys a qui se li va ficar al cap que podia tornar enrere, fer veure que el temps no havia passat i refer la seva vida. Va abandonar la seva feina i tornar a la facultat, no pas per aprendre un menester sinó per fer-se més persona, però amb la il·lusió d’algú a qui el món se li torna a obrir davant els ulls com el teló d’un escenari.

Aviat aquest noi es va adonar que només les truites neden contra corrent…

[…tanquem parèntesis.]

8 responses

  1. Vols dir que intentar fer-se més persona, és tornar enrere?
    Potser hi han altres mètodes per assolir l’objectiu, però aquest, em sembla prou important com per provar tot allò que calgui.

    14 Setembre 2009 a les 18:13

  2. Sí, jo també ho creia — vull dir, crec! Però és que quan tens la soga al coll, qualsevol estirada te l’estreny una mica més…

    14 Setembre 2009 a les 18:29

  3. Hola David,

    Potser és que amb els anys m’he anat tornant cínica. Des del 18 que sóc a la Facultat, i d’això ja en fa una pila. Les he passades de tots colors, i he conegut molta gent, però sento dir-te que la idea romàntica que aquí et formes com a persona fa temps que la vaig abandonar, o em va abandonar ella a mí. Jo diria que el secret és agafar el millor que vagis trobant a cada lloc, però sense idees preconcebudes del que t’aniràs trobant. Perdona si el consell et sona molt maternal, però és que jo ja he estat molt temps desenganyant-me.

    14 Setembre 2009 a les 21:39

  4. Hola Montse,

    Cap problema, gràcies pel consell. De fet, em sembla que una professora va intentar dir-me el mateix quan feia tot just uns mesos que jo era a la facultat, però aleshores no la vaig entendre. Amb el pas del temps, però, ja vaig començar a anar veient què s’hi gasta, a l’ensenyament superior, i ja m’he desfogat més d’una vegada en mails rabiosos que aquella professora d’abans sempre ha tingut la paciència de llegir i contestar. La veritat és que entre això, la manera com s’ha gestionat la implantació dels graus i altres implicacions personals –que són allò a què faig referència en el meu post–, aquest curs passat va ser horrible, depriment i inútil!… Si vols, un dia d’aquests quedem per fer un cafè a la facultat i parlem millor sobre tot això.
    De totes formes, jo encara m’il·lusiono amb la perspectiva de començar les classes. M’he passat l’estiu resseguint la pàgina de la facultat per veure com quedarien les carreres i he llegit més d’una vegada els programes de les assignatures que faré. I no sabria com descriure’t la sensació que m’envaeix quan em poso a llegir els programes dels màsters! Em fa moltíssima il·lusió seguir estudiant i presumir que la formació no farà de mi un professional sinó una persona amb visió, esperit crític i capaç de desconstruir el món on viu. I, de tant en tant, crec que la facultat em posa en aquest camí, tot i que aquests moments d’il·luminació són cada vegada més rars…
    En qualsevol cas, la meva gran por del moment és que això d’anar nedant contra corrent m’obligui a haver d’abandonar els estudis. Em temo que encara no m’he acabat de decebre del tot i no estic preparat per processar un revés d’aquesta magnitud…

    14 Setembre 2009 a les 23:27

  5. … però ho fan per anar riu amunt a fer germinar nova vida …

    17 Setembre 2009 a les 18:22

  6. Hola Ricard,

    Sí, veus? Les truites sí que tenen sort, que estan programades biològicament per anar contra corrent. M’imagines a mi fent saltirons riu amunt?😀

    17 Setembre 2009 a les 21:49

  7. Higini

    Home, saltant riu amunt sí que faries una bona fila😆

    20 Setembre 2009 a les 15:05

  8. Hola David,

    No pensava precisament en la música dodecafònica quan vaig llegir la cita, sinó en coses més personals, com et pots imaginar, i per això la vaig posar, però es pot aplicar a qualsevol cosa, no?
    Pel que fa a fer una xerrada sobre el tema facultat, ja m’agradaria, però vaig molt apretada de temps i, a més, ja saps que aquí de vegades treballem una mica com si estiguéssim remant a galeres. Però quan tingui més temps t’aviso. Per cert, jo diria que encara et devem 11 euros d’un llibre que vas comprar, quan vulguis passa a buscar-los.

    28 Setembre 2009 a les 10:26

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s