Les meves lectures, els meus treballs acadèmics i algunes reflexions relacionades amb diferents branques de la lingüística o de la literatura. …O qualsevol altre tema que em desperti la curiositat.

Això és un blog o un bloc?


Davant l’enrenou que s’ha produït arrel de l’estandardització de la forma “bloc”, acabada amb “c”, l’Higini Herrero m’ha convidat a explicar els motius que em fan decantar per la forma amb “g”. Ho faré, doncs, basant-me exclusivament en criteris lingüístics i provaré d’explicar els cinc punts fonamentals que em sembla que justifiquen la plena funcionalitat del manlleu, alhora que exposen algunes desavantatges de la forma en “c”.

Això és un blog o un bloc?

1)   La grafia de “blog” amb “g” es resol fonèticament amb [k], tal com si s’escrigués amb “c”, de manera que no produeix dificultats de lectura o pronunciació i s’adequa perfectament al català.

2)   La grafia amb “g” permet derivats més naturals per dos motius: el primer és que les oclusives tendeixen a sonoritzar, és a dir, mots com “blocaire” o “blocosfera” acabarien pronunciant-se, per l’ús, “blogaire” i “blogosfera”, de manera que estandarditzar-les amb “c” em sembla d’alguna manera anar contra el que és natural… El segon motiu és que la grafia amb “c” conduirà a un derivat estrany, com ho és el “bloquejar”. En lloc de dir que “bloguegem” o que estem “blogant”, diríem que “bloquegem” o que estem “blocant”, amb la qual cosa “bloquejar” esdevindria un mot polisèmic (1, impedir el pas i 2, “surfar” a la web), i les polisèmies, encara que siguin un fenomen lingüístic natural, sempre són ambigües.

3)   El fet que “blog” sigui un manlleu no ens hauria de sorprendre: la llengua n’està plena. A més, difícilment en trobarem un altre que s’adeqüi al català tan naturalment com aquest.

4)   Un “blog” no és un “bloc”. El primer té una etimologia pròpia (resulta de la contracció i abreviació de “web log”, que en català seria alguna cosa com ‘registre que es fa a la xarxa’) i només significa el que entenem per “blog”, mentre “bloc”, que en català també té la seva etimologia, significa una cosa totalment diferent (un bloc de notes). És indiscutible, però, que un “blog” i un “bloc” tenen molt en comú, però la metàfora que tan fàcilment establim entre aquestes dues entitats ens ve induïda per la pròpia ortografia, més que no pas per una proximitat conceptual. En altres paraules, si el terme anglès per “blog” fos “cadir”, per exemple, a nosaltres no se’ns acudiria mai de dir-li “bloc” ni tampoc ens adonaríem de les semblances que comparteixen un blog i un bloc de notes. També és molt poc probable que li diguéssim “cadira” només perquè els dos mots se semblessin, ja que s’hauria de ser molt creatiu per veure-hi semblances més enllà de les purament terminològiques…

5)   Per últim, un dels criteris a tenir en compte és el de la internacionalitat i no hi ha dubte que “blog” és molt més freqüent a la xarxa que no pas “bloc”. Si estiguéssim davant d’una paraula fonèticament i ortogràfica molt diferent del que seria natural en català, jo no dubtaria en defensar la seva adaptació, però sent “blog” un mot tan innocu pel que fa la integritat de la llengua catalana, no veig que hi hagi realment necessitat d’adaptacions.

Si us interessa aquest debat, us recomano que feu un cop d’ull a la discussió que se n’està fent a La Tafanera. Per altra banda, no me’n puc estar d’escombrar cap a casa i presentar-vos una pàgina web que defensa l’ortografia amb “g” i que hi està promovent una campanya a favor. El principal interès d’aquesta pàgina, que es diu BLOG, no pas BLOC, resideix en un llistat de blogs i d’altres webs que defensen aquesta mateixa postura.  D’aquesta pàgina he tret el banner pro-G que podreu veure més avall. Finalment, si us decanteu per qualsevol d’aquestes possibilitats, us animo a votar a la següent enquesta promoguda per l’Higini i que també trobareu al seu blog:

10 responses

  1. Pau

    Això de “bloguejar” o “bloquejar” o “bloguegem” o “blogant”… doncs no li veig molt de trellat.

    Tot i així, és igual, la forma acceptada és “bloc”. Ningú no té per què fer-la servir, però a la llarga la cosa acabarà acceptant-se (com ja vam acceptar “desar” per “guardar” un document).

    Salut!

    1 Setembre 2009 a les 12:39

  2. Hola Pau,

    Gràcies pel teu comentari! En realitat, tot aquest enrenou no és més que un “divertimento”, com ho dirien els italians, sense gaire importància. Que es digui “bloc” o “blog” és francament indiferent i la decisió del TERMCAT d’oficialitzar la forma amb “c” no és gens esbojarrada. Però, posats a pensar, jo em pregunto per què realment s’ha hagut de canviar la grafia d’aquest mot quan l’original no ens presentava cap problema. La resposta és simple: el TERMCAT es va animar amb la coincidència que “bloc” i “blog” són dos termes i dos conceptes amb moltes semblances i va actuar d’una forma bastant prematura, en el meu parer. Pel que fa d’altres llengües, incloent-hi el castellà, no és casualitat que les institucions de la llengua encara no s’hagin pronunciat en aquest respecte. Per què? Perquè estan atents a la reacció de la societat i no li volen imposar un terme que o bé sigui redundant o inútil. En realitat, només hi ha dos arguments vàlids a favor de “bloc” amb “c”: el primer és que aquesta forma s’adequa a la fonètica catalana de “blog” (és a dir, s’escrigui com s’escrigui, tots direm “blok”), i el segon és que aquesta forma està recolzada en la casualitat que “blog” recorda el mot català “bloc” i, ves per on, la casualitat és doble perquè resulta que l’objecte “bloc” (de notes) i l’espai virtual “blog” (web log) tenen moltes característiques en comú. Però si som objectius i ens centrem a la pregunta (que seria alguna cosa així com “cal adaptar la forma ‘blog’ a la grafia catalana?”), la resposta és evidentment que no. És que és realment molt curiós! El parlant incorpora al seu vocabulari sense cap mena d’estranyesa paraules com “estàndard”, “catering”, “chat”, “drive”, “fitness”, “flaix”, “handling”, “hit”, “home run”, “non-stop”, “pilling”, “lifting”, “media”, “xot”, “show”, “futbol”, “windsurf”… i moltes, moltes altres, però davant d’una que no presenta cap mena de xoc amb la normativa, amb la grafia i amb la fonètica catalanes, ens decantem per una altra grafia que ja estava agafada per un altre concepte i ens oposem tan tenaçment contra la forma anglesa! Realment, la sociolingüística és un món molt curiós!😉

    1 Setembre 2009 a les 13:23

  3. Pau

    No fa molt vaig llegir un comentari sobre aquest tema: l’usuari comentava que tots dos termes són benvinguts.

    Jo traduïsc programes al català. En lloc de dir “software”, diem “programari” i en lloc de dir “hardware”, diem “maquinari”.

    Si un vol fer servir la paraula anglesa, pot fer-ho sense cap mena de problema. Però ha de quedar clar que nosaltres també podem crear noves paraules o donar noves acepcions a les que ja en tenim.

    Si algú vol fer servir el terme “blog”, perfecte. Però és bo saber que existeix una paraula catalana que tenia una acepció semblant i que s’ha acabat decidir per ampliar, que es diu “bloc”.

    Estem tan enlluernats per la capacitat innovadora de l’anglès que sembla que nosaltres no puguem innovar-ne també (ídem per al castellà i moltres altres llengües).

    Benvinguts siguen blog i bloc. La forma ja acceptada és “bloc”. Si no es vol fer servir, doncs no passa res. El mateix passa amb “software”, que el fa servir tothom, quan en realitat tenim un neologisme propi anomenat “programari” (que personalment m’encanta).

    Salut!

    1 Setembre 2009 a les 14:00

  4. jose

    L’argument 4 em fa molta gràcia per la seva poca consistència. Seguint els criteris que s’indiquen, al ratolí de l’ordinador no el podríem anomenar ratolí, ja que es podria confondre amb el petit mamífer rosegador

    1 Setembre 2009 a les 16:18

  5. Hola Jose,

    M’afalaga que et diverteixis amb els meus arguments, encara que em sembla que aquest, en concret, no l’has acabat de copsar del tot.😉
    És cert que si acceptem la forma amb “c”, el mot “bloc” seria encara més polisèmic del que ja és, però on veus tu que jo digui que això seria un problema? Com a molt, al punt 2 dic “[…] i les polisèmies, encara que siguin un fenomen lingüístic natural, sempre són ambigües.”, però, en primer lloc, afirmar que les polisèmies són ambigües és simplement constatar un fet (que no val a dir que representen un problema dramàtic per a l’entesa entre els parlants, ho tinc molt clar, això), i en segon lloc, aquí no estic parlant del mot “bloc” sinó dels seus derivats.
    Què me’n dius, per això, de la resta d’arguments?

    1 Setembre 2009 a les 16:46

  6. M’agrada blog. Tot sovint a Catalunya tendim a escollir allò que ens allunyi el màxim del castellà i potser per això molts optem per bloc amb c, per catalitzar un mot internacional.
    Dit això l’argumentari que fas servir ja m’està bé i per últim, gràcies per fer-me sentir més segur, tot sovint he canviat de parer, veient que ningú es posa d’acord. A tu, que et tinc com a referent, et faré cas. BLOG

    2 Setembre 2009 a les 15:32

  7. Hola Joaquim,

    Em sembla que ho has clavat! Jo també estic segur que hi ha molta gent que, amb la millor de les intencions, tria la forma amb “c” i en descarta l’altra simplement per aquesta necessitat tan catalana de marcar les diferències, no ens confonguéssim amb l’anglès o, el que és pitjor, amb el castellà, però això és un parany perillós i sovint ens deixem dur per una falsa sensació d’autenticitat. De fet, es veu que al llarg d’aquesta discussió “blog versus bloc” s’hi ha barrejat de tot, al punt que als d’Esquerra Republicana, ves per on!, se’ls va arribar a acusar de poc catalanistes pel fet d’adoptar la forma amb “g”!!!😀 Això és un símptoma evident de la relativa “anormalitat” de l’estat de salut de la llengua catalana i del grau de confusió que pateixen els seus parlants.
    Per cert, espero que hagis votat a l’enquesta perquè els “pro-c” ens estan deixant malparats, hehehe!🙂
    Gràcies pel comentari, com sempre, tan amable.🙂

    2 Setembre 2009 a les 23:12

  8. Ricard

    M’inclino també per blo”g” encara que no sé ben bé el que vol dir. Bloc és una llibreta amb un filferro d’espiral, o bé una massa de sòlid: no pot servir per definir les andròmines virtuals que fem dia a dia.

    L’Institut d’Estudis Catalans diu:

    BLOC:

    1 1 m. [LC] Tros gran de matèria sòlida, especialment de pedra. Feien les muralles amb blocs de pedra. Un bloc d’acer.
    1 2 m. [GL] En granulometria, clast gros de més de 256 mil·límetres de diàmetre.
    1 3 [GL] bloc erràtic Roca de grans dimensions arrencada dels flancs d’una vall glacial per una glacera, transportada per aquesta i abandonada molt lluny de l’indret de procedència.
    2 1 m. [LC] Reunió de coses considerades com a formant una massa única. Un bloc de paper.
    2 2 m. [LC] per ext. El bloc dels partits d’esquerra.
    2 3 [LC] en bloc loc. adv. Formant bloc, conjuntament. Comprar una partida de mercaderies en bloc.
    3 1 m. [AF] Llibreta de fulls cosits que s’arrenquen fàcilment. Un bloc quadriculat, amb espiral. Un calendari de bloc.
    3 2 [ECO] bloc de notes Bloc amb els fulls relligats per la part superior en relació amb la disposició usual del text, per a fer-hi anotacions.
    4 1 m. [AQ] bloc de cases Conjunt d’edificis contigus, amb parets mitgeres o comunes, que, disposats segons unes alineacions preestablertes, constitueixen una illa urbana.
    4 2 [AQ] bloc de pisos Edificació constituïda per molts habitatges configurats interiorment i repartits segons un o diversos tipus, que exteriorment presenten una forma regular i unitària.

    Fem de la “G” la nostra petita revolució (i deixem la pobre “Ñ” per qui no té res més).

    3 Setembre 2009 a les 02:06

  9. Hola Ricard,

    Sí, el IEC presenta aquesta definició de “bloc”, però… fins quan? Es veu que “bloc”, a nivell oficial, encara no té l’accepció d’andròmina virtual com dius tu, però per molt que em costi, jo diria que això té els dies comptats. Segurament la propera edició del diccionari ja incorporarà o bé una nova accepció a “bloc” o bé una nova entrada homònima, tot i que jo em decanto més per l’accepció perquè l’argument més fort a favor de la forma amb “c” és precisament la relació metafòrica que es veu que els parlants estableixen entre el bloc de notes i l’andròmina… En fi, no és cap bestiesa dir-ne “bloc” amb “c” però em sembla tan forçat i artificial… A més, pel que fa el TERMCAT, crec que ha estat una decisió tan prematura…
    Jo, mentre “bloc” no sigui oficial, seguiré referint-me a l’andròmina amb “blog”, això segur, i fins i tot quan ho sigui, a no ser que hagi d’escriure en algun lloc que exigeixi rigor normatiu, em sembla que seguiré fent el mateix. M’apunto a la teva revolució!🙂

    3 Setembre 2009 a les 18:55

  10. Higini

    Us recomano que mireu aquest vídeo on veureu un debat on es desenvolupen les dues opcions😉

    20 Setembre 2009 a les 15:06

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s