Les meves lectures, els meus treballs acadèmics i algunes reflexions relacionades amb diferents branques de la lingüística o de la literatura. …O qualsevol altre tema que em desperti la curiositat.

Entorn a expectatives i prejudicis lingüístics (i a temes delicats que val més no tocar)


(Nota prèvia: aquesta entrada està inspirada en aquesta altra.)

Tria la llengua que més t'agradi, si creus que saps què estàs triant...

Tria la llengua que més t'agradi. O, més aviat, tria la llengua que creus que es correspon amb la que tens en ment...

Un dubte que sempre he tingut és quina variant lingüística s’ha de prendre com a referència del seu concepte, si és que s’ha de fer tal cosa… És a dir, per defecte, de quina variant hauríem d’assumir que parlem quan fem referència a una llengua (en un context determinat)? Si algú em diu que parla castellà, jo assumiré que es refereix al castellà d’Espanya (malgrat les moltes varietats de castellà d’Espanya, és clar…), i si em diuen que parlen portuguès, tret que em donin més detalls, jo entendré que parlen portuguès de Portugal…

Ja sé que l’actitud intel·lectual del moment (és a dir, la que està de moda en l’entorn acadèmic) consisteix a rebujtar qualsevol judici de valor entre els espècimens que conformen la diversitat (no oblidaré mai la reacció d’una professora quan una alumna va dir a classe que l’andalús era castellà mal parlat, hahaha!), i també sé que als lingüistes els fa molta por sincerar-se en aquests temes tan delicats (tabús?), però jo, personalment, aprofitant que gràcies a la meravellosa forma en què s’ha fet l’adaptació als Graus no seré mai lingüista, he de confessar que quan veig que aquí a Barcelona s’anuncien classes de portuguès i resulta que es tracta del portuguès del Brasil, em sento enganyat. No es tracta només d’un cert prejudici envers les altres variants de la meva llengua (i dic “només” perquè també ho considero com a possible factor, és clar), sinó que crec que hauria d’haver-hi un cert rigor ontològic. La qüestió és que tots tenim un concepte anomenat “portuguès” però resulta que hi ha no sé quants codis lingüístics que corresponen a aquesta referència. Totes les variants d’una llengua són igualment legítimes, ja ho sé, no ho poso pas en dubte, però una llengua ja és un constructo prou abstracte perquè a sobre el concepte que el té com a referent sigui tan ambigu… No seria més lògic assumir l’existència de variants “no marcades” paral·lelament a d’altres de “marcades”? Jo crec que si una acadèmia de llengües de Barcelona, seguint el mateix exemple, anuncia que imparteix classes de portuguès sense afegir-hi res més, per força hauria de referir-se al portuguès de Portugal, perquè em sembla que aquesta encara és la variant menys marcada a Catalunya i a la resta de l’Estat. Això és el que passa a les acadèmies que fan classes d’anglès, per exemple, on no es confon mai l’anglès d’Anglaterra amb el dels Estats Units. És com si jo ara m’apunto, aquí a Barcelona (insisteixo a situar els meus exemples perquè, naturalment, la comunitat és un factor decisiu a l’hora d’esbrinar la marcadesa), a classes de castellà, que tanta falta em fan, i resulta que hi fan classes de castellà, efectivament, però del Perú o d’Argentina o de les Filipines! Vaja, o com si m’apunto a classes de català a Barcelona i el que s’hi imparteix és mallorquí o valencià… No vull insinuar ni de bon tros que el mallorquí o el valencià estiguin qualitativament per sota de l'”estàndard”, faltaria més (i això val per als diferents “portuguesos” i “castellans”), però és una qüestió d’expectatives: si enlloc no s’especifica que les classes es fan en la variant marcada, jo m’espero la no marcada.

A tots ens passa això i negar-ho em sembla un acte d’hipocresia, per molt delicat que aquest tema sigui. Si no, als més open-minded jo els preguntaria: què us semblaria si us apuntéssiu a classes de portuguès a una acadèmia d’Espanya i la variant que s’hi ensenyés fos la de Cabo Verde o la de Goa? Fins a quin punt pressuposem quan parlem de qualsevol llengua i fins a quin punt estem receptius a jugar amb l’ambigüitat?…

2 responses

  1. rufus

    que fart estic de tot aço

    15 Desembre 2009 a les 21:55

    • Oi que sí?…

      15 Desembre 2009 a les 22:41

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s