Les meves lectures, els meus treballs acadèmics i algunes reflexions relacionades amb diferents branques de la lingüística o de la literatura. …O qualsevol altre tema que em desperti la curiositat.

Comentari a una o dues galetes (o el “bolo de bolacha” portuguès)


M’ha fet gràcia descobrir que en un blog de culinària també hi ha lloc per a discussions lingüístiques! Sabia que els fogons es transformaven sovint en llocs de reflexió i diàleg o de filosofia (vegi’s, per exemple, Herba moura, de Teresa Moure, premi Xerais de novel·la 2005), però no pas de lingüística! És ben cert que les arts i els sabers estan tots connectats…

Em refereixo al post “?Una o dues galetes” d’en Martí, un jove estudiant de les arts culinàries que manté un blog anomenat Apunts de cuina, pel qual ja ha guanyat algun premi. En Martí no deixa de sorprendre’m amb els seus experiments que sempre il·lustra amb unes fotos deliciosíssimes, si em permeteu la sinestèsia, però ara m’ha sorprès de valent amb aquesta entrada de caire gairebé filològic! La qüestió (que, si no ho he entès malament, li va ser plantejada per la Ivette) és si una galeta Príncipe és, en realitat, una galeta única, o si, en canvi, es tracta de dues galetes unides per una crema de cacau (“poc cremosa i exageradament dolça”, segons en Martí). A mi, primer, aquesta qüestió m’ha fet gràcia, però després m’ha fet pensar, i com que estic de vacances (forçades!), tinc temps per pensar moltes coses.🙂

princep1

Galeta "Príncipe". Foto extreta del blog "Apunts de cuina", d'en Martí.

Bé, vet aquí el meu raonament. Segons la Semàntica, que és l’apartat de la lingüística que estudia els significats (no pas des del punt de vista etimològic sinó cognitiu), en el procés d’aprehendre el món i entendre’l, els éssers humans construïm unes imatges mentals molt bàsiques que es diuen “prototipus” i venen a ser alguna cosa així com els nuclis de cadascun dels nostres conceptes ontològics. S’explica millor amb un exemple: la major part de nosaltres, si ens demanessin que diguéssim el nom de la primera eina que se’ns acudís, diríem “martell”. Si en lloc d’una eina ens demanessin per un color, segurament invocaríem un color bàsic. I si la pregunta fos per un mitjà de transport, de ben segur que guanyaria el “cotxe”. I per què no el patinet, o la bicicleta, o la moto de neu? També són mitjans de transport. I pel que fa el color, per què no el fúcsia, el taronja o lila? I per què no diem “muntacàrregues”, “serra” o “pala” com a eina? És més, el muntacàrregues què seria, més aviat: un mitjà de transport o una eina??… Aquests exemples pretenen il·lustrar la complexitat de les categoritzacions. El que fem és associar una imatge específica a un concepte (a “eina”, per exemple, gairebé tots li associem l’objecte “martell”) i aquesta passa a funcionar com a prototipus. El concepte és com un núvol en què la imatge més central (el nucli) és el prototipus, allò que immediatament se’ns acudeix quan hi pensem, però al voltant del prototipus n’hi ha d’altres imatges: la serra, la pala… i, molt més lluny del centre, probablement el muntacàrregues.

Què passa amb la galeta? Que, probablement, el prototipus de galeta que gairebé tots compartim és la imatge de la galeta Maria. Sí o no? La galeta Maria és la típica, la de tota la vida, aquella que encarna de forma més bàsica i neutral la nostra idea de “galeta”! Per això ens és tan fàcil d’entendre i acceptar la proposta d’en Martí de considerar la galeta Príncipe com a dues galetes unides per una crema (no gaire cremosa, té tota la raó!). En realitat, però, si comencem a desmembrar la galeta Príncipe en les seves parts, el concepte mateix de “galeta Príncipe” perd tot el sentit. El format d’aquesta galeta no és el que considerem al centre del núvol conceptual, de forma que no és cap prototipus, però jo diria que no deixa de ser un tipus específic de galeta, independentment de les seves parts, de la mateixa manera que una llimonada no és suc de llimona + aigua + sucre, sinó que és una entitat única: un refresc que hem batejat de “llimonada”.

Ara bé, la gràcia del seu exemple és que la galeta Príncipe està formada, en realitat, per altres galetes! Això és molt curiós: és com si diguéssim “1+1=1”, ja que la natura dels seus constituints és la mateixa que la que resulta de la suma de les seves parts! Tanmateix, jo posaria la ma al foc que a la ment del parlant, quan diu que ha menjat, posem per cas, 4 galetes Príncipe, mai no se li acudeix que no n’ha menjades 4 sinó 8, i que aquestes estaven unides per la crema de cacau! Això vol dir que a la ment del parlant hi ha lloc per un concepte de galeta més elaborat: aquella que està formada, precisament, per dues galetes unides per una crema de cacau.

De tant parlar de galetes –i com a portuguès que, malgrat tot, encara sóc–, seria inevitable acabar aquest post parlant del famós (almenys a Portugal!) “bolo de bolacha” (és a dir, ‘pastís de galeta’). Es tracta d’un dels pastissos més apreciats a Portugal i, casualment, un dels més senzills de preparar. No li vull fer la competència a en Martí –no la hi podria fer ni que volgués!–, però a continuació passaré a explicar com preparar-lo. Espero que algú s’hi animi!

Recepta del “bolo de bolacha”

Bolo de bolacha

Tall del "bolo de bolacha" ('pastís de galeta'). Foto extreta del blog "Ideias & sabores"

Nota: a internet podreu trobar moltes variants possibles d’aquesta recepta, així com presentacions molt diversificades.

Ingredients:

– 2 paquets de galetes Maria

– 4 rovells d’ou

– 125 g. de mantega

– 250 g. de sucre

– 1 tassa amb cafè molt fort

– coco ratllat

– galeta Maria ratllada

Instruccions:

1. Batre els rovells d’ou, el sucre i la mantega fins a aconseguir una crema fina.

2. Preparar un cafè fort. Quan el cafè no estigui gaire calent, mullar-hi les galetes, una per una, però no massa estona, si no s’estoven i es trenquen. Reservar-les fins que es refredin.

3. Disposar unes quantes galetes en un plat de manera que aquestes formin un cercle (la forma d’una flor, per dir-ho d’alguna manera) i untar-les amb la crema.

4. Repetir el procés fins a esgotar totes les galetes: és a dir, mullar-les en el cafè, disposar-les a sobre de les que ja eren al plat i untar-les amb la crema.

5. Finalment, untar el pastís per fora i espolsar-hi el coco i la galeta ratllats.

6. Deixem que refredi una estona a la nevera i ja està! Bon profit!🙂

David Pinheiro

11 responses

  1. mareta meua!

    Això si que és un bon raonament sobre aquest afer (que si, la Ivette va ser la que em va plantejar la pregunta), li dona 1000 voltes al meu!

    En aquest post també he descobert el bolo de bolacha, té una pinta genial i sembla supersenzill, quan pugui el provaré de fer!

    Gracies amic!

    28 Juliol 2009 a les 14:07

  2. M’has deixat tan bocabadat com la primera vegada que vaig tastar el “bolo de bolacha” d’una pastisseria lisboeta del Barrio Alto. És boníssim

    29 Juliol 2009 a les 15:13

  3. Hola Martí,
    la veritat és que tampoc estic gaire segur del que dic, hehehe! Un problema amb la semàntica és que no hi ha veritats absolutes. Hi ha moltes teories contradictòries, molts punts de vista diferents, i al final el que acaba comptant és la capacitat de defensar una opinió de forma coherent i fonamentada. Però també t’he de dir que un lingüista de veritat no veuria la semàntica com una cosa tan abstracta i tan poc científica! Segurament sóc jo que encara estic molt peix en aquesta disciplina…🙂

    Hola Joaquim,
    Sí que és bo, sí! Mira que el “bolo de bolacha” m’ha acompanyat al llarg de la meva vida i només el vaig descobrir de veritat poc abans de venir a viure a Barcelona… Recordo que quan feia la secundària, a Torres Novas, gairebé cada tarda anava a berenar a la Iceberg, una pastisseria a prop de l’escola, amb la mateixa colla d’amics. Hi havia una noia que cada tarda es demanava un tall d’aquest pastís, mentre jo acostumava demanar un altre pastís que també està boníssim i que enyoro brutalment (com, en general, enyoro tot el menjar de Portugal!). Es diu “pata de veado” (en català seria “pota de cèrvol”) i és un pastís borratxo boníssim, boníssim! De manera que el bolo de bolacha l’he tingut sempre al costat però no el tocava mai.
    Quan ja era a Lisboa, a la facultat, vaig conèixer uns quants estudiants Erasmus i un en concret, un noi català, va descobrir el bolo de bolacha i se’n va enamorar, i va ser a través d’ell que em vaig adonar del bo que podia arribar a ser aquest pastís! Sempre l’havia tingut al costat i no me n’havia adonat mai…
    I tu, diria que no l’hauries pogut tastar en un lloc més emblemàtic! El Bairro Alto s’està convertint en un dels centres culturals de Lisboa.

    Gràcies als dos pels comentaris!🙂

    30 Juliol 2009 a les 15:45

  4. Jo també vaig provar fa temps el bolo de bolacha a Lisboa i el bacalhao com natas (no sé si s’escriu així, però estava boníssim. Fa anys vaig ser a Porto a casa d’uns amics i em vam portar pel mig Portugal del Nord (fins a Lisboa). En guardo un record excel·lent.
    Gràcies epl teu comentari, i felicitats per les teves lliçons filològiques. Que tinguis bones vacances.

    1 Agost 2009 a les 08:15

  5. Hola Montse,

    Fa uns anys vaig venir a Barcelona de vacances i no et sabria explicar la intensitat de la impressió que aquesta ciutat em va provocar. Me’n vaig enamorar a l’instant. Anys després, per casualitat, vaig tenir l’oportunitat de venir a treballar aquí i això va canviar la meva vida; va ser un somni fet realitat.
    Avui en dia no puc concebre la possibilitat de tornar a Portugal… Francament, no m’hi veig. No enyoro gens el meu país, tot i tenir-hi la família. M’encanta Catalunya, la seva cultura i la seva llengua, i crec que aquí he trobat el meu lloc al món. Sempre dic, però, que hi ha una única cosa a Portugal que trobo a faltar, i això és el menjar. Tinc la sensació que la cuina d’allà encara és autèntica i casolana, feta amb ingredients naturals, rica en llegums i fruita… i les postres, oh!, les millors del món! I, ves per on, Portugal no és pròpiament el país amb la taxa més elevada d’obesitat, hehehe!🙂
    Però t’escric per dir-te que ara m’has fet recordar el meu país d’una forma una mica especial (nostàlgica, potser?…). Has parlat del nord de Portugal i m’he adonat que no em desagradaria gens tornar-hi. Recordo que quan era petit vaig viatjar per tot el país amb els meus pares però fa molts i molts anys que no visito el nord de Portugal, i m’agradaria fer-ho. Això sí, de visita, mai definitivament!😉

    1 Agost 2009 a les 17:22

  6. Higini

    Oohh! A veure quan t’animes i fas un “bolo de bolacha” per postres… que de tant parlar-ne me n’has fet vindre ganes… hehehe
    😉

    1 Agost 2009 a les 23:34

  7. Ettore

    1r: l’altre dia vàrem quedar a un nivell bàsic de discussió: si globus, surf i/o esqui aquàtic eren o no mitjans de transport i perqué.

    2n: el meu referent de galeta és la ‘Oreo’, què em passa?

    3r: crec que l’important, sempre, és la xocolata. Imaginem per un instant un panettone de xocolata; no seria molt més interessant si fos una gran massa de xocolata amb trossets de pa?

    18 gener 2010 a les 03:07

    • Hola Ettore!
      M’he vist obligat a procurar “panettone de xocolata” al Google images perquè no tenia ni idea de què parlaves, hahaha! El nom em sonava però no sabia realment què era.🙂
      Gràcies una vegada més pel teu comentari i per l’atenció que estàs dedicant al que escric!
      Bé, anem punt per punt.

      Pel que fa el 1r, els exemples que poses em semblen (a mi) relativament fàcils de comentar, però n’hi ha de molt difícils. Al cap i a la fi, el que acaba determinant tot això és la nostra cultura, les nostres vivències i l’ús que donem a les coses en general. Has tret els exemples d’un globus, una planxa de surf i una moto d’esquí aquàtic… De fet, “mitjà de transport” és un nom força transparent: és quelcom que et permet desplaçar-te del punt A al punt B, i l’interès d’aquest desplaçament és l’arribada al punt de destí. L’experiència de ser transportat roman, aquí, en segon pla. Tenint en compte això, jo diria que no tendim a considerar cap dels teus 3 exemples com a mitjans de transport perquè no els atorguem aquesta funció com a primordial. És a dir, no compres una planxa de surf per anar a treballar cada dia ni per transportar la compra del supermercat, ni veuràs mai la gent desplaçant-se per Barcelona en un “surfing” (un bicing en versió surf).🙂 La nostra cultura els atribueix altres funcions, normalment relacionades amb l’esbarjo i el plaer. Ara bé, no tot és tan linear: un globus no acostuma a utilitzar-se com a mitjà de transport stricto sensu però els zeppelins, en el seu moment, sí que van ser mitjans de transport com ho són ara els avions! I una moto aquàtica mateixa també pot ser un mitjà de transport en determinades professions: policia marítima, vigilants de platges, propietaris de iots… Però fins i tot en aquests casos, aquests mitjans no estan mai al centre del que jo anomeno “núvol conceptual”.
      Però la cosa pot ser molt complicada: per exemple, un tanc militar, un submarí i un patinet. Què són?😉 L’únic que veig més fàcilment comparable a un mitjà de transport és el patinet, però des de fa molt pocs anys! Ho dic perquè no fa gaire els patinets eren només utilitzats pels nens i com a joguines, però recentment ja he vist gent adulta que els utilitza per desplaçar-se per la ciutat! A mi, encara em xoca…🙂 Però un tanc i un submarí, què són? Perquè jo el primer el veig més aviat com una arma amb rodes, i el segon, tres quarts del mateix. L’únic és que es desplaça per aigua…

      Pel que fa el 2n, no et passa res si el teu referent és la Oreo, faltaria més!🙂 Jo no tinc forma de saber-ho però intueixo que la forma prototípica de galeta per un nombre molt elevat de gent és la Maria. Això no vol dir que tingui raó, per començar, i tampoc no vol dir que s’apliqui a tothom, de manera que a tu no et passa res de dolent. Ara bé, què t’hi jugues que l’inventor de l’Oreo la va inventar unint dues galetes amb una crema??😉

      Pel que fa el 3r, suposo que tens una certa raó. No diria que la xocolata és el més important però sí que és l’element que diferencia aquesta galeta d’una altra, i potser també és el que la fa atractiva… Bah, no ho sé… Però sens dubte que un panettone com el que proposes tu seria per llepar-se els dits — tot i que jo, al teu panettone, li diria mousse!…🙂

      18 gener 2010 a les 04:19

    • A propòsit, mira que arribem a complicar-nos la vida per ben poca cosa, els lingüistes i els filòlegs, eh? hahaha!😀

      18 gener 2010 a les 04:22

  8. Arminda

    Oi Filhote! Pelos vistos não te livras de mim eheheh!!!!!!!!!!!!!!
    Como hoje tenho todo o tempo do mundo (graças a Deus que os médicos também vão de férias!….) resolvi dar mais uma espreitadela, neste caso delícias que fazem crescer água na boca! Com que então bolo de bolacha, patas de veado…que maravilha! Também adoro!!!!
    É bom saber que não esqueceste os manjares existentes cá em Portugal e igualmente de os divulgares ao mundo! Realmente a cozinha portuguesa é muito rica e muito variada e, até duma forma geral, bastante saudável. Apesar disto e infelizmente, verifica-se um aumento de obesidade nas camadas mais jovens devido a muitos erros alimentares….enfim…
    É bom saber que gostas da nossa de culinária (ainda não falaste no teu delicioso pudim de ovos, o arroz doce,as fatias douradas!…) e que também recordas os teus belos tempos de passeios com a família, a Iceberg, Lisboa, o Norte de Portugal que na verdade é lindíssimo (mas infelizmente carbonizada neste momento grande parte do Gerêz devido aos malditos incêndios, lá e em muitos outros locais!…), onde hás-de voltar se Deus quizer!
    Ainda bem que também gostas muito da Catalunha! Eu adorei conhecer a zona onde vives que é MARAVILHOSA, e todos os outros locais que tão gentilmente me levaste a conhecer mais o Gini, nestas férias inesquecíveis que passámos juntos! Está a fazer um mês que regressámos daí e já me parece que foi há um ano! Que saudades! Havemos de repetir a dose memôr.
    Bom…por agora é tudo.
    Beijocas e até à próxima ok filhote?
    Fica bem.

    12 Agost 2010 a les 14:35

    • Olá mãe!
      Parece que Catalunha também ficou com uma boa recordação tua porque ainda há uns minutos a “Carinho” (a empregada do bar de em frente, lembra-te?), sem quê nem porquê, mandou-te cumprimentos! Diz que transmetes “boas energias”, assim tal qual.🙂
      Ai, as fatias douradas… Já nem me lembrava… Como-se muito melhor em Portugal do que em Espanha, disso não tenhas dúvidas!
      Beijos!

      13 Agost 2010 a les 18:16

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s