Les meves lectures, els meus treballs acadèmics i algunes reflexions relacionades amb diferents branques de la lingüística o de la literatura. …O qualsevol altre tema que em desperti la curiositat.

Un món de llengües


Que el món és divers i plural és un fet assumit i paït per les societats modernes. Aquesta afirmació no és en cap sentit novedosa, però potser caldria donar-hi una mica més d’èmfasi perquè no sempre som prou conscients del fet que la major riquesa del món prové precisament dels contrasts que hi conviuen.

Una de les manifestacions de pluralitat més importants que trobem en aquest món global és una immensa diversitat lingüística. Actualment es troben catalogats prop de 6000 idiomes diferents (encara que no tots estan prou estudiats). Això vol dir, sempre i quan acceptem que una llengua, més enllà de servir un propòsit estricte de comunicació, representa també una forma d’entendre, concebre i donar ordre al món, que aleshores ens deparem amb la impressionant xifra de 6000 visions d’un món polièdric que constituïm tots plegats.

Romanticismes a part, la història ens ensenya que al món impera la llei natural del més fort, i això ho constatem també a les llengües: de les 6000 que abans he esmentat, només unes 250 són emprades per més d’un milió de persones i es preveu que el nombre de llengües en perill d’extinció augmenti cada dia. Actualment, les llengües que compten amb més parlants natius són el xinès mandarí (15%), el castellà i l’anglès (7%), l’àrab, el bengalí i l’hindi (4%), el portuguès i el rus (3%), l’alemany i el japonès (2%). Les llengües estrangeres més apreses són l’anglès, el xinès mandarí, el francès, l’àrab i el rus.

Una conclusió que es pot treure d’aquestes xifres és que hi ha un petit nombre de llengües amb molts parlants i, paral·lelament, un gran nombre d’altres llengües amb molt poca representativitat. Segons algunes fonts, les llengües amenaçades es troben entre el 50% i el 95% del nombre de llengües que comptabilitzem avui dia. És en aquest punt on les lleis de política lingüística, així com d’altres moviments, ja siguin individuals o empesos per associacions (vegeu-ne un exemple aquí), esdevenen decisius.

Ens hem de convèncer i fer entendre a qui té veu mandatària que, malauradament, les llengües no es poden guardar en un museu. Quan es deixen de parlar, es perden, i així es perd també tot un patrimoni històric i cultural.

Barcelona, 1 de febrer de 2009

David Pinheiro

P.D.: Gràcies, Llenguaddicta!

9 responses

  1. ma custat d’entendre algunes coses pero ho he entes.Aquest text no se perquè però m’ha agradat i interessat molt

    3 Febrer 2009 a les 21:23

  2. Higini

    Ei David!
    Ja he entrat a http://www.leydelenguas.com/ i hi he signat.
    Felicitats per l’article!
    Gini

    4 Febrer 2009 a les 19:26

  3. Sens dubte deus tenir un dó, que en Lluís, de 10 anys et llegeixi, ni que sigui en mostra d’agraïment a l’atenció que li prestes. Tot i que el teu propòsit no és arribar a aquest públic, aquesta és la pedrera amb què edificarem un món -un país- més humà.

    Com en Lluís, ells són el futur; nosaltres pràcticament el passat…

    4 Febrer 2009 a les 23:36

    • Hola Ricard,

      Ja deus haver vist que he enviat un correu a en Lluís. T’hi he posat en còpia perquè, en certa manera, també t’estic contestant a tu. Tens raó, no espero que un noi amb l’edat del teu fill perdi gaire temps llegint ressenyes literàries o descripcions morfològiques del portuguès, tot i que… seria mentider si et digués que no m’il·lusiona que un nen tan jove faci l’esforç d’entendre’m!🙂

      T’he de dir que trobo genial que el teu fill tingui el seu blog personal on expressar els seus interessos i les seves inquietuds, i, sobretot, que li donis tant de suport. Un blog el farà raonar qüestions i expressar-les de forma elaborada: desenvoluparà les seves capacitats cognitives, la facilitat en relacionar conceptes i, fins i tot, l’ajudarà a ser més constant i perseverant. Aquest és el principal motiu perquè el comento, perquè sé que rebre retorn al que opina li proporcionarà un sentiment de gratificació que l’empenyerà a seguir endavant.

      Respecte la teva última frase, sens dubte que els més menuts són el futur i la seva educació (i formació com a persona, que sovint sembla que hagi de venir per arts màgiques…) hauria de ser la principal preocupació de qualsevol societat, més que de qualsevol govern. Ara, que nosaltres siguem pràcticament el passat… realment ho creus? Si una avantatge hi ha en fer-se gran és la saviesa i l’experiència. Les societats antigues ho sabien i ho valoraven; nosaltres, en canvi, supeditats als avenços tecnològics com estem, arraconem la gent que queda desfasada com un parell de sabates inútils. El que vull dir és que jo encara tinc tota la vida pel davant, i tu també. El passat es fa a cada instant que passa i només és definitiu quan ens morim. Fins aleshores, tots hem de seguir creixent i ajudar els més petits a que esdevinguin veritables ciutadans, en el sentit que aquesta paraula tenia a l’antiga Grècia: persones completes.

      Una abraçada i força per la teva feina (de pare, de blocaire, d’allò a què et dediquis professionalment…)

      David

      5 Febrer 2009 a les 02:34

  4. De res, David!

    8 Febrer 2009 a les 16:09

  5. Higini

    Interessantíssim el ventall de les llengües!

    11 Febrer 2009 a les 20:33

  6. M’enacntat !!!!!!!!!! La història del teu poble!!!! T’ho dic de veritat!!!!
    Ja sé que escric molts signes d’admiracio… però….. esque m’ancantattt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    16 Febrer 2009 a les 18:46

  7. Retroenllaç: Esquema sobre l’origen de les llengües « Xarxes socials i llengües

  8. Retroenllaç: Un món de llengües // la tafanera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s