Les meves lectures, els meus treballs acadèmics i algunes reflexions relacionades amb diferents branques de la lingüística o de la literatura. …O qualsevol altre tema que em desperti la curiositat.

Ressenya de Cardume, de Rexina Vega


Cardume, Rexina VegaCardume, Rexina Vega ens presenta un retrat de la societat de Vigo a finals de la dècada dels 30. El tema de la guerra civil, tan recorrent a la producció literària gallega dels últims anys, torna, una vegada més, a ser objecte de reflexió. En aquesta obra, però, la guerra civil no se’ns presenta com el cern de l’acció, sinó més aviat com un factor real i ineludible, un marc històric que condiciona el desenvolupament dels personatges i de la narració però que, malgrat això, no és el protagonista de la novel·la.

La lectura de Cardume es fa de la ma d’una nena que recorda moments de la vida dels seus familiars, i ho fa d’una forma no necessàriament organitzada: tal com passa amb els pensaments més profunds i els somnis, la nena atén a una lògica instintiva, aparentment no estructurada, deixant-se dur per les evocacions que li produeixen unes fotos i diversos objectes de família. Així és com es presenta al lector, de forma lenta i deliberadament desordenada, un laberint de personatges que s’entrecreuen i projecten en la ciutat de Vigo la imatge d’una Galícia atlàntica que mira cap a Amèrica, que viu la imposició d’un nou règim i que, malgrat tot, insisteix en lluitar pel desenvolupament d’una comunitat cultural i d’una identitat pròpies.

L’acció principal de la novel·la té lloc durant el primer terç del segle XX i té com a escenari de fons una ciutat de Vigo que és, simultàniament, cosmopolita, industrial i provinciana. En aquest context, Rexina Vega dóna forma i vida a uns personatges que representen totes aquelles persones anònimes que es van veure obligades a reaccionar davant d’una situació tan extrema com és la imposició d’una dictadura militar. Els dos protagonistes de la novel·la encarnen algunes d’aquestes persones: Urbano Moledo, gallegista nacionalista amb ideals d’esquerre i dramaturg de poc talent, seria afusellat després de la guerra civil sense haver pogut estrenar la seva obra més ambiciosa, mentre que Dámaso assumiria el paper de líder de la falange local. Però l’autora no pretén parlar estrictament sobre la guerra, com abans he dit. La seva intenció, més aviat, és reflexionar sobre la memòria i la seva pervivència al llarg de diverses generacions en el si de la família de la nena narradora. En aquest sentit, l’obra dóna a conèixer d’altres personatges que són, també ells, productes de llur època i, com a tal, reaccionen cadascun a la seva manera davant d’els esdeveniments: vet aquí, doncs, la besàvia, l’àvia, la Isolina, així com en Fasito, el dandi de principis dels anys 20, crític d’espectacles i petit empresari viguès que emigrarà als Estats Units on acabarà com a simple treballador en un barri obrer de New Jersey.

Cardume exigeix una lectura dedicada i atenta, sobretot durant la primera part de l’obra, ja que l’abundància de personatges que es mouen a l’hora per aquest entramat –qual banc de peixos o “cardume”, en gallec–, així com les freqüents analepsis i prolepsis que conformen la narrativa, poden dificultar la reconstrucció dels esdeveniments. Això no obstant, el bon gust narratiu de Rexina Vega, el delicat estil que empra en construir la seva trama i la densitat del seu univers ficcional garanteixen que aquesta lectura resultarà en una experiència absolutament gratificant.

Barcelona, 30 de juny de 2008

David Pinheiro

2 responses

  1. Rexina Vega

    Grazas, David:

    A túa lectura é fina, matizada, algo que botei de menos na recepción no país, chea de fantasmas que nada teñen que ver coa poética que un texto constrúe.

    2 Mai 2009 a les 23:16

  2. initiatio

    Hola Rexina,

    Moltíssimes gràcies pel teu comentari i per la bona valoració que fas de la meva ressenya. I quina sorpresa en llegir les teves paraules!🙂

    3 Mai 2009 a les 16:44

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s